Saltar a continguts

Associació Espírita Otus i Neram

Navegació

Menú principal

Comunicacions actuals

09-01-2016 Evangeli

Associació Espírita Otus i Néram
Tàrrega, 9 de gener de 2016

Germans, germanes, pau.

Avui heu tocat un tema interessant de l’època de Jesús, interessant perquè la història de Maria Magdalena com tantes altres, són histories que es troben en una mena d’esborrany als Evangelis. Els evangelis parlen d’ella, no se sap ben bé quin és l’encontre, no se sap ben bé si ella és qui li renta els peus amb els seus cabells, se sap del cert que és la primera que el veu un cop el cos s’ha disgregat i el periesperit es mostra radiant; i poqueta cosa més se sap d’ella.

Quan al segle XIX els esperits inferiors van començar a moure les taules, quan al segle XIX la credulitat humana va fer que moltes persones pensessin que els esperits servien per solucionar-los la vida, alguns amb certa raó varen pensar que això de l’espiritisme anava de coses poc serioses, fraudulentes i quan no perilloses. No és amb certa raó que als seus començaments això va ser així. No obstant era necessari que aquests esperits més materialitzats poguessin donar les proves de la seva existència a la resta de la humanitat. Després va venir Leon Hipòlit Denizard Rivail a escodrinyar, a cercar i a posar en clar les lleis i els mecanismes amb què l’espiritualitat estava actuant sobre el pla físic, i d’aquí varen sortir les bases, la base filosòfica, científica i moral. Aquestes bases tenen la virtut de ser clares, de ser sintètiques, doncs recullen els fenòmens de totes les èpoques de la humanitat, i aquests ensenyaments són compatibles amb totes les altres doctrines o filosofies de caire espiritualista.

És doncs al segle XX que l’espiritisme comença a caminar deslligant-se, alçant el vol de la resta de religions i de filosofies. Es desmarquen en diverses línies, en diverses corrents, amb molts i diferents matisos, i un d’aquesta infinitat de matisos, és que a partir de mitjans del segle XX es comencen a rebre missatges, extractes que complementen els evangelis i el temps de Jesús. Humberto de Campos va ser un dels primers a explicar-nos a complementar-nos alguns d’aquests personatges que els evangelis només havien dibuixat, i un d’aquests personatges fou Maria de Magdala. Aquests missatges esclaridors són molt recomanables i tant Humberto com Amèlia Rodrigues van rebre instruccions i permisos especials per a poder fer aquesta tasca, no tothom té aquest permís. Doncs estem parlant que l’espiritisme s’ha d’exercir sempre amb moralitat. Però quan aquests esperits són fiables i donen les seves instruccions, l’esperit d’aquests encarnats que ho llegiu, s’il·lumina, somriu, perquè ja porteu segles, no us enganyeu llegint els evangelis canònics, us els sabeu de memòria, almenys a l’inconscient, i fa falta certa renovació mental, i aquesta renovació mental pot vindre donada per aquí, per aquesta banda.

Així els textos complementaris situen a Maria Magdalena com una dona forta com una pecadora, però com algú que se sap corregir i canviar el rumb. Aquesta bona senyora, aquest esperit elevat va passar a treballar directament en la propagació de l’evangeli, dels ensenyaments de l’espiritualitat superior, i després va ser destinat, va rebre l’encàrrec de vetllar més especialment pels esperits de la Península Ibèrica; va encarnar, com heu dit vosaltres i ja sabeu com a Teresa de Jesús, va fer un gran treball a la Comunitat Carmelita; va assentar les bases per l’encarnació, perquè es pogués desenvolupar, dels que són coneguts com els místics hispànics: ella mateixa, Sant Joan de la Creu, esperits humils i senzills que no venien a canviar la lletra del cristianisme, sinó a transformar el cor dels seus seguidors. I aquests mateixos esperits sota la direcció, sota l’encàrrec de Jesús van continuar treballant a la Península, continuen fent-ho i avui en dia són encarregats de donar protecció, no només a les seves comunitats religioses, sinó també a aquests centres espírites que heu entès que a més a més de Kardec, l’espiritisme és quelcom més, que a més a més de la moralitat de l’Evangeli, l’espiritisme és transformació psicològica profunda, des de dins, que l’espiritisme és també recordar i reconèixer Jesús, no com un símbol únicament, sinó com un camí, com una actitud, com un comportament psicològic a l’hora d’enfrontar les situacions, que en aquest món a vegades poden semblar incomprensibles.

Desitjar-vos que us arribi la pau d’aquesta espiritualitat més elevada, que sabeu que encara que es pugui veure el territori espanyol o la Península Ibèrica com un territori negatiu, on tots els esperits són perversos, on encara domina la inquisició, això no és cert. La Península Ibèrica segurament sigui una de les regions que més bé hagi entès l’evangeli, que més devoció tingui vers la figura de Jesús, Sants, apòstols. No obstant en la majoria de casos, s’hagi fanatitzat en excés. Per tant, dir-vos que tingueu pau, que continueu treballant sense por. L’església no pot fer res contra vosaltres, perquè vosaltres res feu contra ella, i si algú que s’anomena seguidor de Jesús, té res contra vosaltres, pel fet de no anar a les seves misses o celebracions ens estarem trobant amb el cas que heu llegit abans d’aquells sepulcres blanquejats, però bruts per dins. Demanar-vos això sí, que el vostre interior sigui net, que el vostre cor sigui pur, i en aquesta situació podreu afrontar totes les situacions que per causa de Crist, que per causa de l’espiritisme, que per causa del cristianisme o que per causa de l’espiritualitat, us puguin anar sorgint al pas. Sigueu valents, tingueu molta pau, tingueu molt amor, fins a sempre.