Saltar a continguts

Associació Espírita Otus i Neram

Navegació

Menú principal

Comunicacions actuals

15-06-2013 - Catalunya en el món de regeneració

ASSOCIACIÓ ESPÍRITA OTUS I NÉRAM
Tàrrega, 15-06-2013

Pregunta: Trajectòria històrica i el paper de Catalunya en el nou món de regeneració.

Germans, germanes, amics, companys, familiars..., molta pau.

De qualsevol pregunta se’n poden obtenir moltes respostes, moltes lectures. L’important és saber elevar el pensament i saber preguntar i veure les coses desde una perspectiva espiritual. Quan parlem d’un territori físic, quan parlem d’una nació, quan parlem d’un poble, igual que quan parlem d’individus, quan parlem de famílies; l’important és veure les coses des del punt de vista espiritual. Així avui, la pregunta ens agrada molt més que la del mes passat, que ens ficàvem en terrenys una mica foscos.

Quan parlem de la trajectòria, de la història i del paper d’un territori com pot ser Catalunya dins del progrés espiritual i dins del món de regeneració, ens esteu començant a preguntar coses interessants. En quant a història i en quant a trajectòria, dir que tots els pobles tenen un camí, un recorregut comú. Fa milers d’anys que hi ha sers humans a la Terra, fa milers d’anys que hi han civilitzacions, pobles, tribus... Han anat apareixent i desapareixent, han anat fent el seu paper civilitzador i han anat decaient per donar pas a noves generacions. A vegades pot semblar que Catalunya sigueu un cas excepcional, que teniu una llengua, que teniu una història, que teniu una cultura.., però no cal oblidar que qualsevol poble ho té, qualsevol província, qualsevol nació. El futur de la humanitat ha d’anar sent la unió, el món de regeneració es basarà en la igualtat de pobles, de països, de nacions, de blocs econòmics, etc. Es podrà anar a qualsevol racó del planeta sense haver de passar aquests tràmits i sense haver de veure si un és ric o si un és pobre, tots sereu germans.

La història del Mediterrani és molt curiosa, i és curiosa perquè està molt documentada desde fa no sols segles, sinó mil•lennis. Si mireu endarrere, la majoría de vosaltres pensarà en l’Imperi Romà, i durant l’època de l’Imperi Romà, Catalunya va ser un dels territoris més romanitzats, culturalment més avançats, més civilitzats. La primera capital era Roma, però després de Roma, Tarraco va ser un focus molt important de cultura llatina. Després va venir l’Edat Mitjana i molts d’aquests patricis, molts d’aquests soldats nobles, van anant reencarnant al vostre mateix territori i van mantenir certa cohesió i certa civilització. No vull entrar en els temps foscos, que els hi va haver, però després l’esperit aquest civilitzat va aflorar amb els renaixements, en l’època industrial i vàreu recuperar una mica aquell to que hi havia durant la època romana. A grans trets conserveu doncs molt d’aquella edat, d’aquella època dels romans. Però bé, abans dels romans aquí hi havia altres pobles: teniu colònies gregues, sense imposicions, simplement amb relacions comercials. Però és que prèviament a aquestes relacions gregues hi havia hagut relacions amb els pobles fenicis. Tota la mentalitat comercial us bé d’aleshores. Els intercanvis comercials eren molt importants entre la població autòctona, digueu-ne íbers, d’aquella època; els pobles fenicis primer, grecs després i posteriorment ja els romans que ho van reunificar tot una mica i van ajuntar aquestes cultures i crear la cultura pròpia.

Durant l’Edat Mitjana vàreu saber comerciar, vàreu saber lluitar amb les mateixes armes que els sarraïns, aquells invasors àrabs que volien conquistar aquestes terres. Doncs vosaltres vàreu fer una reconquesta dels pobles d’aquests sarraïns, dels països valencians, balears i gran part del mediterrani. Però no us enganyeu, vàreu fer comerç, vàreu comprar aquells mateixos que quan enemics eren pirates, i quan vostres eren catalans amics. Va ser una època de conquesta salvatge, feien atrocitats a tots els bàndols, es cremava, es violava, es robava... De vegades us enorgulliu d’aquella època d’expansió, i com a qualsevol imperi, les expansions per la força porten com a conseqüència un futur més dolorós, per això després la repressió contra vosaltres durant tantes ocasions.

Però és que prèviament als fenicis hi havia hagut altres civilitzacions: l’època dels iniciats, l’època dels neolítics, en que semblava que en aquells altars de pedra s’adorava al Sol, no és cert, s’adorava a la Divinitat sota la forma de Sol, però no al Sol, no eren tan incultes. Eren pobles molt avançats, esperits dels quals continuen guiant el planeta.

Això en quan al passat, no vull anar més enrere, que n’hi ha, perquè aleshores ja no pertanyeríem a aquesta regió vostra, sinó que la història pertanyeria a la humanitat sencera. Continents, illes.., anteriorment s’havien aixecat, enfonsat, i els pobles s’havien anat movent molts milers de kilòmetres, no només en la època actual sinó també en la època prehistòrica. Però bé, arribem a la data d’avui i ens pregunteu pel paper en el món de regeneració.
El món de regeneració serà global, afortunadament no pertanyerà només a uns pobles, no marginarà ningú, no hi hauran uns països que visquin explotats per uns altres, no hi haurà un 90% de població planetària al servei d’un poquet 10%. I al revés tampoc passarà, aquest 90% no explotarà a l’altre 10%. Serà una societat més igualitària i més justa, no només en quant a oportunitats, sinó també en repartiment de tasques, primer, i de beneficis després. Perquè a vegades la gent vol el repartiment de la riquesa però oblida que cal generar-la, volen el repartiment dels drets, però obliden que aquests drets s’han de treballar i s’han de guanyar. Per tant, en el món de regeneració serà tot més equilibrat, no hi hauran grans diferències amb el món actual, no hi hauran grans cataclismes, però sí haurà un canvi de mentalitat, una humanització d’aquesta massa humana.

En quant al paper, intentant centrar-nos més amb el que pregunteu, dir-vos, que hi han colònies espirituals molt maques a tot el planeta. Aquestes colònies als nivells intermitjos s’estan formant a tots els continents, a excepció del Sudamèrica, que ja està ben format i definit. En nivells més baixos també s’estan formant colònies, s’estan transformant els llocs d’auxili en llocs ja on habitar, on ja hi ha una població permanent, i mica en mica es va avançant. Com bé recordareu, la part més espiritualitzada durant l’època de l’Imperi Romà va ser el que avui coneixeu per Israel, aquell poble de jueus estava preparat per rebre l’encarnació de Jesús. Bé, hi havia de tot, hi havia esperits molt espiritualitzats, i hi havia també esperits molt inferiors. Durant uns quants segles va saber aquest poble (que ja venia d’un altre poble que havia sigut molt espiritualitzat com els egipcis) va saber portar l’espiritualitat dins seu. Quan aquesta espiritualitat es va traslladar al nucli dur del materialisme, el nucli dur del món material que en aquells moments era Roma, van haver-hi uns segles complicats. Perquè quan barreges conceptes tan antagònics, quan barreges esperits tan diferents, forçosament s’han de notar molt les diferències. I es necessiten segles per assolir un equilibri i per assolir el resultat desitjat, que era una elevació progressiva d’aquests esperits tan materialitzats.

En el món de regeneració començareu ja a obtenir aquests resultats que porten segles, que es porten dos mil•lennis treballant, no sols desde l’espiritualitat sinó també desde la matèria; s’aniran treballant aquests aspectes. La vostra regió no escaparà a tots aquests fets, sinó que serà una de les punteres, de les pioneres, en quant a què sempre s’ha de començar per algun lloc. No oblideu mai que durant l’Edat Mitjana, una vegada havia desaparegut aquell focus espiritualitzat, i s’havia integrat a la cúria romana, va continuant havent llum a dins d’Europa. Aquesta llum va durar segles encesa amb el que es va conèixer per catarisme. Els càtars, coneguts per vosaltres com els “bons homes”, eren pura i simplement això, homes i dones, amb intenció i amb treball interior per ser cada dia millors, per ajudar als altres i per portar la vivència de Crist, per portar la vivència de l’espiritualitat superior a la Terra. Casualitat o no, tot aquest moviment es va donar a la banda dels Pirineus, que avui en dia és Llenguadoc i que forma part de França, però que durant la història política va pertànyer a la marca hispànica, i va ser l’embrió del que avui és, del que avui sou, és a dir, l’embrió de Catalunya.

Dins de la vostra personalitat com a poble porteu incorporat molt d’aquell passat, sou un poble treballador, sou un poble honest, però més important encara, sou un poble que ha sapigut suportar les adversitats i no respondre amb les armes. Això és una excepció, no sols dins d’Europa, sinó dins del món. Nombroses guerres, nombroses batalles s’han encès per molt menys del que ha succeït amb aquests territoris en els que esteu vosaltres. I així ha de continuar sent, perquè l’autèntica pau, l’autèntica regeneració, només pot aconseguir-se per aquesta via, la via pacífica, no la via de reclamar a un altre sinó la via d’aplicar-s’ho a un mateix; i en aquest aspecte esteu rodats. Dins del futur món de regeneració, no per ser catalans, no per ser bascs, no per ser lituans, no per ser de qualsevol regió o país sereu millors que uns altres. Però sí que és cert que haureu de tindre molta bondat, molta paciència, saber veure sempre les coses desde el punt espiritual, i aquest punt de vista encara falta a nivell global. Una encarnació no és res, 500 anys no són res, 1000 anys no són res, 2000 anys, etc., etc., etc., són un segon dins de l’eternitat. Per tant, moltes vegades un segon d’injustícia pot ser després segles, mil•lennis, o l’eternitat de felicitat. No us preocupeu tant pel dia a dia, sinó que preocupeu-vos de l’evolució.

Us explico tot això també com a petita introducció a un fet molt transcendent, molt important. Per transformar un món d’expiació i proves a món de regeneració, és important que vagin renaixent esperits més preparats, esperits que ja tinguin instal•lats dins seu aquesta regeneració i la vagin escampant. Quan va aparèixer l’Espiritisme a França, allí en aquell nucli, ja hi havia els primers esperits preparats, segurament Denizard Rivail, León Denis, Amelie Boudet, i tants altres ja mereixien viure en un món de regeneració. Però van preferir treballar per obrir aquests camins i que aquest món pogués instal•lar-se a nivell global. Encara que pugui semblar que la feina s’hagués perdut, no es va perdre. Es van construir les colònies espirituals, aquest coneixements continuen estant al pla físic, ni tan sols el nazisme va poder cremar tots aquests llibres, perquè ja es van salvar, ja estaven transportats a Sudamèrica. A Sudamèrica s’ha continuat treballant i ara és el torn d’Europa. I dins d’Europa aquí és on entreu vosaltres. Sou una terra avançada, sou una terra civilitzada, molt romanitzada, per tant, amb una idea molt treballada del que és el dret romà, del que és la justícia, per tant. Sou una terra espiritualitzada, on van haver-hi els càtars, per tant podeu comprendre la realitat divina. I per tant, és una terra preparada per acollir a tots aquells que van transitar en temps de Jesús, en temps de l’Edat Mitjana, en temps dels jueus, en temps dels egipcis... amb tasques de divulgació de la realitat espiritual. I així està sent i així continuarà sent, el paper que jugarà el vostre territori dins d’Europa i dins del món de regeneració serà aquest. Serà el bressol d’esperits elevats, no d’esperits purs, però sí d’esperits elevats que ja han lluitat moltes vegades, que ja han deixat el cos moltes vegades, a les fogueres, als circs romans, però també lapidats pels jueus, també torturats, esclavitzats pels egipcis tardans, etc., etc.

Volia intentar respondre la pregunta, m’he preparat força, m’he documentat, he demanat auxili per poder-ho fer, perquè jo sol no hagués pogut donar aquestes respostes. Estic molt content que m’hagin permés fer-ho, estic molt content d’haver-vos sigut útil. I vull aclarir que si he parlat no en una forma personal, quan he parlat de Catalunya com una cosa vostra i no meva, és que com a esperits ja comencem a entendre que és el món on pertanyem. No pertanyem només a una terra, o a un poble, o a una ciutat, ni a una bandera ni a una altra, en cap, pertanyem al món. Dins de l’espiritualitat no hi han aquestes barreres ni aquestes dificultats que un ha d’enfrontar aquí a baix. Però sí, m’ho sento una miqueteta propi.

Una abraçada a tots i moltes gràcies. Molta Pau

Antoni Estany Segarra