Ramon Berenguer I i Almodis

Amb una alçària de 4 i 3,70 metres i 95 i 90 quilos i fets de cartró pedra a Barcelona, per un constructor desconegut. Custodiats i gestionats per l’Associació Cultural la Fal·lera Gegantera i la Regidoria de Cultura de Tàrrega.

El 1870, es van presentar els Gegants de la Mercè, Ramon Berenguer I i Almodis, pertanyents al barri que porta el seu nom, gràcies a Miquel Florensa Artigues, més conegut per Miquel del Bitxo (casa seva era coneguda per cal Bitxo).

Els Gegants de la Mercè participaven a la cercavila inaugural de la Festa Major de Maig i Setembre, i a les Festes de la Mercè.

La resta de l’any eren guardats a les golfes de l’Escola Pia.

Miquel del Bitxo i el seu company Tonet del Xoqueta van viatjar d’amagat a Barcelona per anar a buscar la nova parella de Gegants de la Mercè, amb la intenció de voler ser la primera parella de gegants propis d’un barri de Tàrrega.

Miquel del Bitxo va dissenyar els nous gegants, en va construir els bastidors de fusta i recollí diners entre seus veïns per poder finançar la compra les dues figures a un taller Barceloní.

L’expectació va ser tal, que uns dies abans, tot Tàrrega ja anava plena de comentaris sobre com serien els nous gegants: alguns pensaven que serien blancs, d’altres negres, i fins i tot que serien musulmans, atès que l’orde dels mercedaris s’havia dedicat a recollir diners per pagar rescats de cristians segrestats durant les ràtzies de pirates del nord d’Àfrica.

El dia de la seva presentació, el 23 de setembre de 1870, durant de les Festes de la Mercè, els gegants van sortir per la porta de l’església de la Mercè, després de la típica tronada del barri, que també començava a l’esmentada església.

Els Gegants de la Mercè representen a Ramon Berenguer I i Almodis. El gegant duu un gran medalló amb l’escut de l’orde de la Mercè, amb el nom del Comte de Barcelona que conquerí el castell de Tàrrega als musulmans.

La seva esposa Almodis en va ser la propietària, deixant-lo en herència a les successores al tron reial. Són els més antics de la ciutat, construïts l’any 1870 a Barcelona, i vinculats al barri de la Mercè de Tàrrega.

Es van restaurar l’any 1928 pel pintor Josep Minguell, i aprofitant l’avinentesa, es fa fer un nou pentinat de la geganta a la “garçon”, i un nou vestit de la geganta fet per les modistes del barri.

Es restauren de nou els anys 1939, el 1945, 1983, 1985 i 1997 (Agnès Pla). Finalment, el 2009, Carles Teixidó del taller l’Esfera de Bellpuig els restaura de nou, fent-li també una corona nova al gegant, en motiu de la XXIV Ciutat Gegantera de Tàrrega.

El darrer canvi en el vestuari es va fer l’any 1997, obra de Ramon Roig de Terrassa, i també es canvien els cavallets de ferro molt pesats i freds, per uns de fusta mes lleugers el 21 de febrer de 2011.

En tota la demarcació de Lleida només existeixen dues parelles més de gegants centenaris actius: lo Pageset i la Pageseta de Balaguer (1850?) i Marc Antoni i Cleopatra de Lleida (1840).

Els gegants no han sortit gaires cops de Tàrrega degut al seu pes. Només s’han pogut veure en trobades de gegants centenaris com la de l’Arboç de 1995, Manresa de 1998, Tarragona de 2000, Amer de 2005 i a Montblanc el 11 de maig del 2016.