P. Jaume Salas Olivé
TRES ETAPES DE LA MEVA VIDA
No parlaré de la meva etapa targarina (1947-1958) ni de la dels meus anys de Seminari (1958-1971). Evidentment hi ha moltes coses interessants –sobretot per mi— però que ara no vénen al cas. Potser l’única cosa que voldria subratllar és la descoberta dels barris d’immigrants durant el meu sojorn a Terrassa (1969-1970), durant l’últim període del meu Juniorat.
Potser l’única cosa que voldria subratllar és la descoberta dels barris d’immigrants durant el meu sojorn a Terrassa (1969-1970), durant l’últim període del meu Juniorat.
CAN SERRA/L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (1971-1987)
Són anys de descoberta molt intensa del món de la immigració. Anys de vertebració del barri a través de l’Associació de Veïns i d’una Parròquia oberta i compromesa amb el barri.
Al començament d’aquest període faig la professió solemne en l’Orde de l’Escola Pia (1972), rebo el diaconat (1972) i el presbiterat (1974).
I tot això en el marc quotidià d’una Comunitat religiosa oberta a la gent. De fet a la nostra Comunitat hi hagué persones “laïques” /”no religioses” gairebé des del començament.
Durant aquells anys vaig col·laborar molt en les tasques educatives del Centre d’Esplai . Vaig treballar en l’ensenyament i també en una empresa de la construcció com a manobre. Finalment vaig col·laborar amb OBINSO. Fou una altra descoberta.
SENEGAL (1987-2014)
Hi vaig anar perquè m’ho van proposar. I val a dir que vaig tenir temps per prendre la decisió.
Disset anys a Husui (Oussouye), en un medi rural. Vaig ser present a la Granja-Escola de Mlomp i a la Parròquia del Sagrat Cor, de Mlomp també.
Aprenc la llengua joolà per tal de poder contactar amb la gent. I poder celebrar la litúrgia en la seva llengua. Valoro cada dia més la religió tradicional, amb la qual hem de saber dialogar. Aquell món el vaig arribar a conèixer força bé i a estimar-me’l. Foren disset anys.
A la Comunitat, on hi havia també el Noviciat, col·laboro en les tasques de formació dels novicis.
A Sokone (2004-2014) vaig haver de fer de mestre de novicis durant tres anys. Acabat aquest servei m’encomanen la Parròquia de santa Teresa de l’Infant Jesús, on vaig trobar un bon grup de laics molt trempats i compromesos. També m’encomanaren el seguiment de dos Parvularis creats per l’Escola Pia, un a Sokone i l’altre al poble de Karang.
Sempre m’hi he trobat bé en el contacte amb la gent. I per tant a Sokone m’hi vaig sentir bé, continuant amb la tònica de Husui.
A Sokone la presència de l’islam és important. Vaig aprendre a valorar i respectar la cultura i la religió islàmiques. I sobretot a dialogar amb l’islam.
LA TORNADA (2014)
Vaig tornar degut a l’edat molt avançada dels pares.
En un primer moment vaig estar-me a la Comunitat de sant Josep Calassanç, al Camp de l’Arpa. Molt aviat, però, em van demanar de col·laborar amb la Parròquia del Carme (Raval). El 2016, sense deixar el Carme, me’n vaig al barri de Verdum, on l’Escola Pia inicia una nova Comunitat.
La Parròquia del Carme, oberta a la gent i a les necessitats del Raval, és una bona plataforma que ens permet d’estar al servei del barri.
Subratllo la bona entesa i col·laboració amb les Parròquies de l’Arxiprestat (Rambles-Raval-Poble Sec).També és molt interessant la nostra participació en el G.I.R. (Grup Interreligiós del Raval) que tracta d’afavorir la bona relació entre tots els veïns i de promoure manifestacions culturals i religioses de les diferents religions que conviuen en el Raval.